BIOGRAFIA DEL POETA I SACERDOT

MIQUEL COSTA I LLOBERA

Miquel Costa i Llobera (1854-1922), nascut a Can Costa de Pollença, és una de les figures més reconegudes de la literatura catalana. Amb una obra influenciada per la natura i la cultura de Mallorca, el poeta va deixar una empremta profunda en la tradició literària, convertint-se en un referent destacat de la Renaixença.

La història del jove poeta
i sacerdot Mallorquí

Nascut a Pollença, Mallorca, el 1854, Miquel Costa i Llobera s’erigeix com una figura emblemàtica en la literatura catalana de finals del segle XIX i principis del XX. Poeta, sacerdot i erudit, la seva obra és un cant a la bellesa natural de la seva terra natal, així com a la tradició clàssica, que va saber amalgamar amb mestria en els seus escrits.
‍
Costa i Llobera es va moure entre el corrent del modernisme i el classicisme català, tot i que el seu estil i temàtiques sovint reflecteixen un classicisme profund i una devoció pels paisatges mediterranis que el van envoltar des de la infància.

El seu poema “El Pi de Formentor” escrit per l´autor amb domés 21 anys, és sens dubte, una de les fites de la lírica catalana, encapsulant tant el seu amor per la natura com la seva destresa tècnica. A través dels seus versos, Costa i Llobera amb el Pí, crea un simil de les nostres pròpies vides; les dificultats que la vida ens presenta i el coratge necessàri per afrontar les adversitats, amb el mirall d´un arbre que sobreviu devant qualsevol obstacle.

Oh! sí: que quan a lloure bramulen les ventades i sembla entre l’escuma que tombi el seu penyal, llavors ell riu i canta més fort que les onades i vencedor espolsa damunt les nuvolades sa cabellera real.

Versos de el Pi de Formentor – Miquel Costa i LLobera

Miquel Costa i Llobera va néixer a Pollença, Mallorca, fill d’una família de terratinents benestants. Va perdre la mare als 11 anys i va viure una joventut influïda profundament per un oncle metge Miquel Llobera que el va introduir als clàssics i al paisatge local, marcant el seu futur desenvolupament com a poeta. Malgrat les dificultats familiars, va destacar acadèmicament, completant el batxillerat a Palma i estudiant dret a Barcelona.

Va participar activament en el catalanisme cultural durant la Renaixença, un moviment que va enfortir la seva identitat i compromís amb la cultura i llengüa catalana.

El seu trasllat a Madrid el 1875 per continuar els estudis de dret confirma el seu desencís per el món juridic, i es va preocupar per ampliar els seus horitzons intel·lectuals, endinsant-se encara més per el seu interés per la poesia. La seva obra literària, en la qual fusionava el profund amor per la seva terra natal i el seu paissatge amb una formació clàssica sòlida, és un testimoni durador de la seva sensibilitat única i la seva devoció per la bellesa de la natura.
Després de la seva experiència a París, on Miquel Costa i Llobera va quedar fascinat per les obres dels grans autors francesos i italians, com Victor Hugo i Mistral va experimentar una transformació significativa en la seva vida i la seva carrera literària. Tot i que va trobar inspiració en obres com “Odi barbare” de Carducci, va rebutjar la seva influència pagana, considerant-la allunyada del seu esperit cristià. Aquest període va ser crucial en el seu camí cap a la vocació sacerdotal, un anhel que va sorgir a Pollença i que va culminar amb el seu trasllat a Roma el 1885 per iniciar els estudis de teologia.

“El Pi de Formentor” (1875) va capturar la bellesa natural i l’esperit espiritual de Mallorca,

Dominat per un perfeccionisme formal que es va mantenir com a tret distintiu de la seva poesia. En aquests versos, ja s’entreveien dos temes que serien constants al llarg de tota la seva carrera literària: el paisatge i el sentiment religiós profund. “La vall” (1873) i “El Pi de Formentor” (1875) van capturar la bellesa natural de Mallorca, convertint-se en símbols poètics del Mediterrani i en vehicles per a la seva cerca de transcendència espiritual.

Miquel Costa (segon per l'esquerra assegut) al I Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Barcelona, 1906.

Després de la seva consagració com a sacerdot el 1888, oferint missa nova a Loreto, i la seva formació acadèmica a Roma, on es va doctorar en teologia a la Pontificia Università Gregoriana el 1889, Miquel Costa i Llobera va tornar a Mallorca el 1890. Allà va continuar explorant les temàtiques locals i universals a través de la seva obra, destacant “De l’Agre de la Terra” (1897), una col·lecció de poemes narratius com “La Gerreta del Catiu”, “Castell del Rei” i “La Maina”, que integraven la tradició cultural mallorquina amb mètriques populars com la glossa i el romanç.

La seva influència literària va traspassar les fronteres de Mallorca amb la publicació de “Líricas” (1899) en castellà, elogiada per crítics com Juan Valera i Marcelino Menéndez y Pelayo, situant-lo com un dels grans poetes de la seva generació en el panorama literari espanyol.

Amb “La Deixa del Geni Grec” (1901), guanyador dels Jocs Florals de Barcelona, Costa i Llobera va explorar temes èpics i mitològics, consolidant encara més el seu prestigi literari. La seva obra va continuar evolucionant amb “Tradicions i fantasies” (1903), una col·lecció inspirada en llegendes mallorquines que va reforçar el seu paper com a figura clau de la Renaixença catalana i espanyola. Miquel Costa va ser nomenat membre de la Real Academia Española i va presidir els Jocs Florals de Mallorca, deixant un llegat poètic profundament enraonat amb la seva passió per la bellesa, la cultura i la religió.

La Deixa del Geni Grec”, inspirat per les lectures que havia fet de Leconte de Lisle, i que narra les aventures d’uns navegants grecs i sa trobada amb la mítica Nuredduna. El 1902, el poema va obtenir un premi als Jocs Florals de Barcelona. A més, va ser designat membre de la Real Academia Española de la Lengua (RAE). Aquests premis es van sumar a la designació, un any abans, com a fill il·lustre de Pollença.

Miquel Costa i Llobera va assolir un notable èxit el 1906 amb la publicació de “Horacianes”, la seva obra més destacada. Profundament influït per la lectura dels clàssics, especialment Horaci i Virgili, el poeta va dedicar aquest recull de poemes i odes al poeta llatí Horaci. Amb un llenguatge meticulós, Costa i Llobera va explorar amb rigor les formes poètiques i literàries clàssiques, oferint un conjunt de setze poemes que intentaven reproduir els metres de la lírica grega i romana.

El seu prestigi va créixer quan va visitar Catalunya, rebent-hi diversos homenatges de col·lectius catalans. Les “Horacianes” van obtenir un èxit immediat, esgotant dues edicions ràpidament. Durant la seva estada, va recitar els seus versos en diversos llocs, sent aclamat i connectant amb diverses personalitats, entre les quals s´ho troba el seu intim amic Antoni Rubió i Lluch amb qui va compartir una rica correspondència.

Miquel Costa i Llobera va assolir un notable èxit el 1906 amb la publicació de “Horacianes”, la seva obra més destacada. Profundament influït per la lectura dels clàssics, especialment Horaci i Virgili, el poeta va dedicar aquest recull de poemes i odes al poeta llatí Horaci. Amb un llenguatge meticulós, Costa i Llobera va explorar amb rigor les formes poètiques i literàries clàssiques, oferint un conjunt de setze poemes que intentaven reproduir els metres de la lírica grega i romana. El seu prestigi va créixer quan va visitar Catalunya, rebent-hi diversos homenatges de col·lectius catalans.

Les “Horacianes” van obtenir un èxit immediat, esgotant dues edicions ràpidament. Durant la seva estada, va recitar els seus versos en diversos llocs, sent aclamat i connectant amb diverses personalitats, entre les quals s´ho troba el seu intim amic Antoni Rubió i Lluch amb qui va compartir una rica correspondència.


Després dels fets de la Setmana Tràgica, el poeta va reduir el ritme de producció literària, i mostra el seu pesar per les revoltes socials a Barcelona al seu amic Antoni Rubió a una misiva al dia 22 de d´agost de 1909. Va publicar dos exercicis de Via crucis (1907-1908) i els Sermons panegírics (1916). El 1919 va ser nomenat membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

En aquella època, va traduir textos de Virgili, Petrarca, Victor Hugo i Dante Alighieri. Entre el 1912 i el 1922 va traduir els Himnes de Prudenci i entre el 1907 i el 1911 les novel·les Después de la hora nona, Mirarán hacia Él i Almas celtas, de la francesa Reynés Monlaur. Un any abans de morir, va pronunciar la que seria la seva darrera conferència, “Dante Alighieri i la seva obra”.

El 16 d’octubre de 1922, va morir a la trona mentre predicava el panegíric de Santa Teresa de Jesús.

UN TEMPS DE LECTURA

OBRA POÈTICA

Descobreix l’obra poètica de Miquel Costa i Llobera amb la nostra selecció de Poemes

Subscriu-te a la nostra newsletter i segueix les notícies, programes i esdeveniments de Can Costa.
Subscriu-me
En subscriure's accepteu la nostra Política de Privacitat i doneu el consentiment per rebre actualitzacions de la nostra empresa.
Thank you! Your submission has been received!
Oops! Something went wrong while submitting the form.
Navegació
La Casa Miquel Costa i Llobera El projecte La Sala Gran Contacte
Festival de Música
Gonzalo Peñalosa Quartet Ánima Miramar Ensemble Antonio Aragon Joan Campomar Trio Boix & Auro
Follow us
Instagram
LinkedIn
Youtube
Idioma
English
Castellano
© 2025 Can Costa. All right reserved.
Política de Privacitat Avís Legal Col·lecció museogràfica